"De amoribus... aut non".
Recreació d'un matrimoni a l'època romana
Vídeo Promocional
Viatgem dos mil anys enrere per descobrir com era un matrimoni a l’època imperial de la mà del grup de recreació, reconstrucció i divulgació històrica romana Barcino Oriens.
Aquesta posada en escena tindrà lloc dissabte 21 de maig en dues sessions, a les 20.30h i a les 22.30h, en el marc de la
Nit dels Museus 2016, i serà el colofó de l’exposició
T’estimo? Una història de l’amor i el matrimoni, que es tanca diumenge 22 de maig.
Com era el matrimoni a l'època romana?
A Roma, el concepte d’amor ([àmor] en llatí, no [amór] com en català), tenia el valor de “amor sexual”. El matrimoni a l’antiga Roma no era, però, la culminació d’un vincle amorós sinó una aliança entre famílies. Els paterfamilias podien casar els seus fills i establir enllaços fins i tot sense que els futurs esposos es coneguessin. A l’època imperial es va fixar un límit d’edat per al matrimoni de 14 anys per als homes i de 12 per a les dones.
L’antiga societat romana era molt ritualista i, pel que fa a les noces, s’havien de complir exactament una sèrie de protocols. El respecte als auguris dels déus, els mores maiorum, així com les tradicions i els costums ancestrals heretats dels avantpassats, eren fonamentals. El ritual del matrimoni romà era una demostració palpable de les tres etapes del ritus de passatge: la separació, el trànsit (deductio) i l’admissió. El més important dels tres era el trànsit, ja que el matrimoni implicava, per damunt de tot, un canvi d’estatus.
La recreació històrica “De amoribus... aut non” explica la ritualitat d’un tipus determinat de matrimoni de l’antiga Roma, l’Vsus sine manu, amb la màxima rigorositat que aporten la recerca i la lectura dels textos antics. Al mateix temps, la dramatització s’inspira en les comèdies de Plaute, el gran comediògraf romà, i reflecteix el llenguatge vulgar i col·loquial d’una societat on el sexe no era un tabú sinó una realitat quotidiana.
Recull de vídeos.
