19 de nov. 2012

Memòria d'activitats 2011-2012


BARCINO ORIENS 
Grup de Recreació, Reconstrucció i Divulgació Històrica Romana 

Memòria d'activitats 2011-2012 


“BARCINO ORIENS”, Grup de Recreació, Reconstrucció i Divulgació Històrica Romana ha portat a terme durant el curs 2011-2012 les següents activitats: 

  • Consolidació i ampliació de material, vestuari, etc
  • Creació de la nova recreació històrica Pompa Sacra o processó sagrada, era una cerimònia en què desfilaven solemnement una sèrie de personatges, com sacerdots, magistrats, la família imperial, alguns convidats i, excepcionalment, esclaus. Servia per commemorar esdeveniments, fer peticions als déus o consagrar un monument. Aquest últim cas és el que recrearà Barcino Oriens: la consagració de l’Ara Pacis, el monument a la pau erigit per l’emperador Octavi August. Després de la pompa es fa un sacrificium, ofrena que té com a particularitat la mort d’un ésser viu, generalment un animal, però rarament un ésser humà. Per als romans, el sacrifici era l’acte ritual més agradós als déus. 
  • Creació de la secció militar legionària de Barcino OriensCohors I Barcinonensis i la iniciació en la instrucció militar romana, la seva panòplia i ordres de combat i instrucció en llatí. 
  • Creació de la secció de Gladiatura de Barcino Oriens: desenvolupament de dos tipus de legionari (Retiarius i Myrmillo) amb tota la seva indumentària i desenvolupament de les seves tècniques de combat. 
  • Participació en les Jornades Romanes de Badalona, la Magna Celebratio Baetulonensis: presentació de la Pompa Sacra et Sacrificium i la Cohors I BarcinonensisCol·laboració en la recreació històrica Senatus romanus portada a terme pel Grup de Recreació, Reconstrucció i Divulgació Històrica Romana Projecte Fènix de Tarragona. Organització i desenvolupament de tallers de recreació i reconstrucció històrica per nens i adults de sobre la legió, el tractament del cuir i la pell i la fabricació de productes; i la perruqueria i cosmètica a l’Antiga Roma
  • Participació a les Jornades Romanes d’Empúries, Triumvirat Mediterrani, col·laborant amb l’Associació de Reconstrucció Històrica de Badalona. 
  • Participació a les Jornades Romanes de Tarragona, Tarraco Viva, amb la Cohors I Barcinonensis i col·laborant amb Ricardo Cagigal (Santander) en els Tallers de Gladiatura. 
  • Col·laboració amb la seu de Barcelona del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) com cada any. 
  • Participació i organització de les segones Jornades Romanes de Barcelona,Barcino·Colonia·Romae, a Hostafrancs.

18 de nov. 2012

EL PROPÒSIT DE LES JORNADES ROMANES DE BARCELONA


BARCINO·COLONIA·ROMAE 

LES JORNADES ROMANES DE BARCELONA 

EL PROPÒSIT DE LES JORNADES ROMANES DE BARCELONA

Les Jornades de Recreació i Divulgació Històrica pretenen difondre el coneixement de la història antiga fent que tothom pugui veure, sentir i tocar els elements essencials que caracteritzen aquest període fonamental de la història de la humanitat, de la nostra història. “Veure” vol dir presentar activitats que ens acostin a la realitat del món antic. “Sentir” significa mostrar cada recreació i reconstrucció històrica de la manera més propera a l'interlocutor perquè desenvolupi l’empatia històrica a bastament. I “Tocar” és fer realitat els objectes, les imatges, les eines, els vestits i altres realitats diverses de l’antiguitat per acostar-les a l’espectador.

La Recreació Històrica, doncs, vol donar vida al passat en els nostres dies i així posar a l’abast de tothom la Història de la Cultura amb una perspectiva tant dinàmica com divertida i amb una forma didàctica i propera, amb l’objectiu de fer seva la màxima llatina del “docere et delectare” (ensenyar i gaudir, ensenyar i fer que qui aprèn es diverteixi, s’ho passi bé, tant o més que aquell qui ensenya).


I per què Roma? Per què ens interessa saber com vivien els antics romans i què succeïa cada dia als seus carrers? L’estudi, la recreació i l’actualització de la Roma Caput Mundi ens permet de conèixer què s’esdevenia en cadascuna de les coloniae, com ara la nostra Barcino, les quals conformaven tot el vast Imperi Romà i eren un petit mirall de la gran urbs.

Com assenyala l’erudit investigador i divulgador Alberto Angela al seu llibre Un día en la antigua Roma. Vida cotidiana, secretos y curiosidades, La esfera de los libros, Madrid, 2009 (obra de molt recomanable lectura), tots hem trobat a faltar en els cartells i les guies dels Museus i dels jaciments arqueològics aquell encant indescriptible que té el món romà i que es pot reviure cada vegada que ens acostem la seva vida quotidiana.


I precisament aquest és l'esperit de les jornades: explicar la gran Història a través moltes petites històries quotidianes que constitueixen el dia a dia d’una petita Barcino fundada entre el 15 i el 10 a. de C.: què se sentia en passejar pels seus carrers? Com eren els rostres de la gent que passava al costat nostre? Què es veia des de les balconades? Quin gust tenia el menjar? Quin tipus de llatí sentiríem parlar als carrers?, etc.

Així doncs, durant les jornades es desenvoluparan tot una sèrie d’actuacions i de recreacions històriques que presenten fets, situacions o realitats tal i com devien succeir fa dos mil anys, a fi de donar al visitant la sensació d'anar pels carrers d’aquesta petita ciutat o d’entrar dins la domus d’un potentat ciutadà, de respirar les seves olors i els seus perfums, comprar al seu mercat, d'entrar a les tabernae o de veure legionaris pel carrer. Només així es pot entendre el que significava realment viure en una ciutat de l'Imperi Romà.


Naturalment, les escenes que desfilaran davant dels vostres ulls durant aquests dies de retorn a l'Antiga Roma no són imaginàries, sinó que deriven directament dels resultats d'estudis i investigacions que han portat a terme especialistes en diversos aspectes de la Cultura Clàssica romana que van des de la cuina a la medicina passant per la tecnologia militar i l’urbanisme o el coneixement exhaustiu de la vida familiar, entre moltes altres coses.

I tot plegat vol fer-nos adonar que la nostra forma de viure és filla directa de la dels romans. No seríem els mateixos si no hagués existit una edat romana. Normalment la civilització romana s'identifica amb els rostres dels emperadors, amb les legions en marxa i amb les llargues columnates dels temples. Però la seva autèntica força va ser una altra.

El secret de Roma, com diu Angela, va ser el seu modus vivendi quotidià: la forma de construir cases, de vestir-se, de menjar, d'interactuar amb els altres, dins i fora de la família, tot això emmarcat en un precís sistema de lleis i regles socials. Aquest aspecte va romandre essencialment inalterat durant segles, és clar que amb la seva pròpia evolució gradual, i va permetre a la civilització romana sobreviure fins als nostres dies.

Efectivament, l'Imperi romà no ens va deixar només estàtues i monuments extraordinaris. Ens va deixar un programari que ens permet viure cada dia. Romà és l'alfabet que utilitzem, fins i tot a internet. El català deriva del llatí, com l’italià, el castellà, el portuguès, el francès o el romanès (i fins i tot, com sabem, un tant per cent elevat de paraules angleses tenen el seu origen en el llatí). Per no parlar del sistema jurídic, del viari, de l'arquitectura, de la pintura, de l'escultura, que no serien el mateix sense els romans. Bona part del sistema de vida occidental no és una altra cosa que l'evolució moderna del sistema romà.

En aquest sentit i com hem assenyalat a l’anterior article publicat, aquestes primeres jornades giraran al voltant de la vida civil i el comerç. Però la nostra intenció és anar incorporant, any rere any, a cada una de les pròximes jornades, un nou àmbit propi del món romà: el militar, l’artístic, l’esportiu, el culinari, el tecnològic, la diversió,... i que, d’aquesta manera, s’acabi conformant una visió, tan completa com sigui possible, però dins les nostres possibilitats, d’una petita ciutat romana que esdevindrà posteriorment la nostra ciutat actual.

I des del punt de vista humà i cultural, hem de pensar que el perímetre de les fronteres terrestres de l’Imperi romà mesurava més de deu mil quilòmetres i reunia poblacions molt diferents, fins i tot físicament: des dels rossos del nord d'Europa fins a les ètnies d'Orient Pròxim, de les asiàtiques a les nord-africanes. Totes elles emmarcades dins d’un equilibri intercultural molt especial de tolerància i aprenentatge.
És curiós que Florus, escriptor romà del s. II a. de C., referint-se als habitants de l’actual Tarraco, els defineix com un poble honrat, estalviador, tranquil, que guarda un cert recel del foraster, però que, un cop provat, el tracta bé. Una descripció que ens acosta molt a alguns tòpics que altres pobles peninsulars utilitzen per criticar, menystenir i ridiculitzar la població actual de la mateixa zona i que, per extensió, refereix ara a tots els catalans. Però Florus entenia que aquestes eren qualitats, i les hem d’entendre com un tret d’identitat cultural que ens defineix com a poble dins del maremagnum de cultures que hi ha a Hispania, i ara, pel fet de la globalització, al món. El coneixement del món romà, doncs, ens ajuda també a refermar els nostres trets culturals, nacionals i diferenciadors.

I el cor de tot era Roma. Estava situada exactament en el centre de l'Imperi. Era un centre de poder, per descomptat, però també una ciutat rica en cultura literària, jurídica, filosòfica. I, sobretot, una ciutat cosmopolita, alguna cosa semblant a les Nova York, Londres o Barcelona actuals. A Roma es reunien persones de cultures molt diverses. Caminant pels seus carrers hom podia creuar-se amb riques senyores muntades al seus palanquins, metges grecs, oficials de cavalleria gals, senadors itàlics, mariners espanyols, sacerdots egipcis, prostitutes xipriotes i gaditanes, comerciants d'Orient Pròxim, esclaus germànics...


Un univers sorprenent i irrepetible que es copiava i multiplicava en totes les colònies romanes a imatge de la gran Roma, i que ara volem reviure a la nostra Barcino actual.

Hem d’entendre, doncs, i per concloure, que les jornades de recreació, reconstrucció i divulgació històrica romanes són, curiosament, el procés invers a com es planteja l’educació actual. El segle XXI, segle de les tecnologies de la informació i de la comunicació, del món digital i en 3D, no pot fer més que presentar la història del món de forma virtual, molt acolorida i amb una gran definició d’imatge, però, malauradament, intangible, irreal. En canvi, les jornades ens fan sentir, ens fan viure i ens poden deixar tocar allò que ens agrada i interessa; ens donen, en definitiva, allò que realment mou l’esser humà: la curiositat per tocar, i en tocar, sentir i viure el món, fer-lo teu i assumir-lo, aprendre’l i gaudir-ne.

Ricard Llop Altés
Professor de Llatí i Cultura Clàssica de l’Escola Joan Pelegrí.
Director de Barcino Oriens Grup de Recreació i Reconstrucció Històrica Romana de la Fundació Cultural Hostafrancs.
Director de Barcino·Colonia·Romae Les Jornades Romanes de Barcelona.

CULTURA, CIUTADANIA I PARTICIPACIÓ


BARCINO·COLONIA·ROMAE 
LES JORNADES ROMANES DE BARCELONA 

CULTURA, CIUTADANIA I PARTICIPACIÓ 


Amb les ratlles que segueixen, ens agradaria reflexionar amb vosaltres sobre un fet actual que no ens hauria de preocupar excessivament, però sí que ens ha de mantenir alerta. Estem parlant dels efectes que pot provocar el fenomen que des de fa un cert temps s’ha anomenat infoxicació, és a dir, aquest mar inabastable de coneixement i informació impossible d’abastar. La nostra societat serà capaç, tanmateix, gràcies a una nova embranzida per aprendre i saber, de superar-los. 

Pensem, en aquest sentit, que no hem de caure en el parany de creure que la capacitat que ara tenim de posseir un cabal incommensurable d’informació pugui substituir la necessitat d’aprendre, de comprendre i de viure de primera mà els valors culturals. Ans al contrari, ara més que més, convé contrastar aquest allau d’informació amb la vivència més tangible del fet cultural. 

A més a més, vivim un moment en què el procés d’internacionalització del coneixement forma part de la nostra quotidianitat i ens aporta, amb un ritme cada vegada més trepidant, tot allò que som capaços d’assimilar, però amb prou feines podem pair, cosa que pot agreujar el fet que comentem anteriorment. 

I als dos factors anteriors s’hi afegeix que estem vivint un temps en què la globalització ens embolcalla dins un gran mantell de trets culturals i d’identitats que s’assemblen, però que són diferents, que són gairebé iguals, per bé que marquen grans diferències. Trets que es barregen i, atesa la seva gran quantitat, emmascaren la possibilitat de separar-los o d’unir-los, de complementar-los o de comprendre’ls... i tot gràcies al poc temps que ens deixa per reflexionar el compàs accelerat de la nostra societat en el procés de rebre i processar la informació procedent de tot arreu. 

Tota aquesta incertesa, creiem que es pot anar diluint a poc a poc si dins de tots nosaltres neix una altra vegada la necessitat de saber, de conèixer i, com a tret fonamental, tornem a sentir el plaer de descobrir el que ens és desconegut i ho podem comunicar, divulgar, a fi de despertar de nou la curiositat per sentir i fer nostre el goig de la descoberta i el coneixement. D’aquesta manera, molt probablement, anirem superant aquesta situació de dubte enfront del domini de la informació i podrem fer el pas definitiu de ser un simple espectador passiu del coneixement davant de la pantalla d’un ordinador a un agent conscient del seu paper enfront de la cultura. 

I és aquí, com dèiem en un article anterior, on les jornades de recreació, reconstrucció i divulgació històrica romanes entren en joc, ja que “són, curiosament, el procés invers a com es planteja l’educació actual. El segle XXI, segle de les tecnologies de la informació i de la comunicació, del món digital i en 3D, no pot fer més que presentar la història del món de forma virtual, molt acolorida i amb una gran definició d’imatge, però, malauradament, intangible, irreal. En canvi, les jornades ens fan sentir, ens fan viure i ens poden deixar tocar allò que ens agrada i interessa; ens donen, en definitiva, allò que realment mou l’esser humà: la curiositat per tocar, i en tocar, sentir i viure el món, fer-lo teu i assumir-lo, aprendre’l i gaudir-ne.” 

És una realitat. Les jornades poden aconseguir tot el que pretenem atès que posen la cultura -en aquest cas la romana, que com ja sabem explica les nostres arrels, qui som, què som i en molts casos, per què som com som- a l’abast de tothom: l’extraurem d’internet, dels museus, de les aules, dels cenacles tancats on es discuteix en termes abstractes, per posar-la a peu de carrer, perquè els ciutadans la visquin en el moment que s’està desenvolupant, perquè se sentin immersos en la realitat de la història i la puguin copsar de manera empàtica en tota la seva essència i desenvolupin un procés d’aprenentatge mentre viuen la cultura. 

Per aquesta raó, les jornades romanes que presentarem no són una festa ni una fira: els grups que hi participen menyspreen que se’ls compari amb el món de la disfressa, cada entitat participant reconstrueix cada personatge i cada motiu històric amb rigor acadèmic, i així s’explica perquè els membres dels grups de recreació i reconstrucció històrica romana comenten cada aspecte que desenvolupen, expliquen les característiques de cada vestit que llueixen, cada estri que utilitzen i cada moment de la vida romana que es presenta i recrea. Estan fent cultura i l’estan divulgant. 

La comunicació cultural esdevé, doncs, un punt d’inflexió molt important per a la nostra societat. El nostre món, gràcies a aquest impuls, pensem que s’anirà consolidant i acabarà trobant el seu lloc dins la història. Progressivament, anirà prenent consciència de la seva realitat i evolucionarà racionalment cap a la revalorització humana de la cultura en un moment en què, més que mai, una tecnologia i una ciència sense consciència ens poden portar cap a la desculturització. 

Una societat curulla d’informació i de cultura, però que no és capaç de copsar-la i entendre-la és una societat completament buida, una societat que no té valors culturals i que no sap trobar la via ni la motivació per aprendre. I aquest és un fet que, malauradament, cada vegada més trobem a les aules de les nostres escoles. 

Ens agradaria per tot plegat, i intentant que es converteixi en un petit revulsiu a la situació de desencís que vivim, que tornéssim a fer nostres alguns trets del concepte romà de ciutadania. Els ciutadans de les coloniae romanae havien de participar de la vida quotidiana del municipi, vetllant pel bon funcionament, pel manteniment i procurant que no es degradés, ja que el mal ús comportaria un desgavell per als seus pobladors. Només a tall d’exemple, tot aquell qui vivia en una ciutat romana estava obligat a tenir cura del carrer que passava per davant de casa seva. Dit d’altra manera, és una forma de fer estimar allò que és teu: participant-hi, vetllant pel bon funcionament i tenint-ne cura, per exemple. 

Recordem que a Barcelona, fins fa pocs anys encara es veia qui escombrava i netejava la vorera del davant de casa seva. Però la comoditat de tenir porter automàtic va fer un altre pas cap a la creació d’un objectiu sistema de recollida de brossa que no té cura de la ciutat com a individu, sinó només com a ens de neteja aliè al concepte de ciutadà. 

Què volem dir amb tot això? Volem incentivar una vegada més la participació ciutadana: ens agradaria que tot el barri, tot el districte, se sentís partícip d’aquestes Jornades Romanes tot gaudint i aprenent, mirant, però també sentint i tocant (quan sigui possible). 

És essencial, com hem apuntat més amunt, que la societat, aquells qui formem el nostre barri, el nostre districte i la nostra ciutat, hi participem, la visquem i l’assumim com a nostra, ja que cada trobada cultural que s’esdevé ens aporta un aprenentatge, cada dia que formem part d’un esdeveniment cultural estem ampliant el nostre ventall de coneixements i enriquim la nostra societat convertint-nos en més competitius intel·lectualment parlant. 

Ricard Llop Altés
Professor de Llatí i Cultura Clàssica de l’Escola Joan Pelegrí. 

Director de Barcino Oriens Grup de Recreació i Reconstrucció Històrica Romana de la Fundació Cultural Hostafrancs.
Director de Barcino·Colonia·Romae Les Jornades Romanes de Barcelona.

MEMÒRIA HISTÒRICA I PARTICIPACIÓ CIUTADANA (I) PROGRAMA D’ACTIVITATS DE LES JORNADES


BARCINO·COLONIA·ROMAE 
LES JORNADES ROMANES DE BARCELONA

MEMÒRIA HISTÒRICA I PARTICIPACIÓ CIUTADANA (I)
PROGRAMA D’ACTIVITATS DE LES JORNADES



Lluís Amiguet, en una entrevista publicada a “La Contra” de La Vanguardia el 16 de febrer de 2010 li preguntava a Sir John Elliot, historiador i hispanista, “Per a què serveix saber història?”. L’il·lustre professor contestava, amb la sapiència de molts anys d’estudi i feina a les Universitats d’Oxford i Princeton, que serveix “per a ser lliures. Els ciutadans sense memòria històrica són més manipulables”. 

Actualment estem en una societat cada vegada més ahistòrica, una societat que cada dia menysprea ostensiblement el coneixement del nostre passat, de les nostres arrels, de la nostra procedència i de la lògica evolució que hem patit i que ens ha portat a ser com ara som. 

Aquells qui seguim sentint estima pel món de les Humanitats i de la Cultura Clàssica i hi estem immersos per mirar enrere i així intentar d’entendre’ns, reflexionàvem sobre aquests temes en les V Jornades de Clàssiques que organitza el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. 

Assenyalàvem que cada vegada més ens trobem tenallats en un món i una societat en què es sobrevalora la Tecnologia i la Ciència i es menysté, es critica i menysvalora tot allò que té a veure amb les Humanitats: l’art, la literatura, la història, la llengua i, en definitiva, les Ciències Socials, que, òbviament, també són una “ciència”, ja que tenen projectes d’investigació, de recerca i de desenvolupament. Però gairebé ningú no ho considera “ciència”, perquè, és clar, no genera diners, com ho fan, a tall d’exemple, la investigació farmacèutica, l’enginyeria bèl·lica o l’automobilística. 

També comentàvem que, a les nostres escoles, quan els alumnes han d’escollir itineraris d’estudis a 4t d’ESO i després a Batxillerat, hi ha una clara tendència a empènyer els alumnes cap a les vessants científiques, tecnològiques i empresarials, ja que socialment es consideren com les millors opcions per desenvolupar-se en el futur i, en definitiva, guanyar-se la vida. És evident el descrèdit que tenen els estudis “Humanístics” atès que, segons diuen, no serveixen de res ni per a res. 

Aquesta situació ens ha portat a trobar-nos davant d’una societat en què la Ciència domina tots els àmbits del coneixement, però, malauradament, és una “ciència sense consciència”, i la consciència només és la reflexió que l’ésser humà fa de si mateix. 

Actualment, conscienciar-se cada vegada és més difícil, perquè cada dia que passa la societat actual té menys referents en els quals reflectir-se, on observar-se i analitzar-se, cada vegada té menys història per poder comprendre’s. 

I en aquest sentit, les V Jornades de Clàssiques ens aconduïen a pensar, amb una dosi d’agosarament, que hi ha hagut una maniobra tendenciosa dels grans grups de poder, dels governs, de les grans màquines econòmiques que mouen i globalitzen el planeta, per fer que aquesta desculturització, aquesta situació d’ahistòria, es converteixi en l’eix vertebrador de la nostra societat: si la població, la societat actual, no té referents històrics, es podrà manipular, mistificar i falsejar a voluntat i desig, sense que la ciutadania tingui sentit crític. Es crea, doncs, una societat científica sense memòria històrica i que només pensa en el progrés, sí, però en un progrés sense sentit, plenament deshumanitzat. 

En definitiva, un poble sense referents històrics és un poble que no pot ser crític amb el que posseeix i viu, ja que no té a l’abast elements de comparació ni factors de contrast de la seva situació de benaurança o de desencís. 

A tall de breu exemple, la crisi econòmica, financera i immobiliària que ara estem passant té un clar precedent en la crisi que va patir l’Imperi Romà l’any 33 dC durant el govern de Tiberi. Amb l’expansió imperial, els antics romans van començar a viure per sobre de les seves possibilitats i es van endeutar excessivament. Un conflicte amb els prestamistes va provocar el major crac financer conegut fins al moment. Una situació que és un magnífic exemple del procés de creació de l’anomenada bombolla immobiliària i financera, possiblement comparable amb la situació actual, marcant sempre les diferències que hi ha atenent als canvis que ha produït l’evolució i l’adaptació de l’economia a cada sistema social i polític. 

Probablement si l’estament polític i els seus tecnòcrates assessors en assumptes econòmics i socials haguessin fet cas de la Història, s’hauria pogut intentar corregir, encara que potser no definitivament, la situació actual als països anomenats desenvolupats... per bé que potser podríem anomenar-nos d’una altra manera, tot veient el que ens està succeint. La qualificació la deixo al vostre lliure pensament...
I ara, davant d’aquest panorama poc engrescador, sorgeixen les Jornades de Recreació, Reconstrucció i Divulgació Històrica Romana Barcino·Colonia·Romae. 

Aquest any inicien el repte de reprendre el camí perquè les Humanitats i la Cultura Clàssica tornin a ser referent i guia per a les generacions actuals i les futures. Recordem que la finalitat d’aquest esdeveniment és, com dèiem en un article anterior, “donar vida al passat en els nostres dies i així posar a l’abast de tothom la Història de la Cultura amb una perspectiva tant dinàmica com divertida i amb una forma didàctica i propera, amb l’objectiu de fer seva la màxima llatina del “docere et delectare” (ensenyar i gaudir, ensenyar i fer que qui aprèn es diverteixi, s’ho passi bé, tant o més que aquell qui ensenya)” i “fer-nos adonar que la nostra forma de viure és filla directa de la dels romans. No seríem els mateixos si no hagués existit una edat romana” i el seu coneixement és bàsic per poder entendre el món actual. 

I la nostra proposta d’immersió històrica, de recuperació de la memòria històrica per ajudar-nos a comprendre’ns, només pot cristal·litzar gràcies a la participació ciutadana i popular. 

És necessària la implicació de tothom en aquest exercici d’empatia històrica, en què us proposem de retornar durant unes hores a les arrels de la nostra història, per reviure i suscitar l’interès de tots plegats en tot allò que a poc a poc ens pot ajudar a falcar les nostres arrels culturals, la nostra llengua i els trets que ens fan diferents als altres pobles, però que ens hi igualen en tradició cultural, política, i dibuixen, també, els trets d’una Nació. És necessària la implicació de tots els qui formem part del nostre barri ara que les Jornades inicien el seu viatge en el temps. I, després, de tot el nostre districte i, en un futur no gaire llunyà, de tot Barcelona. 

Per això ens enorgulleix que les Jornades hagin sorgit de l’entesa entre tres entitats del barri, la Fundació Cultural Hostafrancs, el Grup de Recreació i Reconstrucció Històrica Barcino Oriens i l’Associació de Comerciants de la Creu Coberta, i que hagin estat acollides amb el màxim interès per totes les altres entitats i institucions properes a les quals han estat presentades i se’ls ha proposat de col·laborar, patrocinar i promoure: el Secretariat d’Entitats del Districte, el Districte Sants-Montjuïc de l’Ajuntament de Barcelona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya (Barcelona), el Museu d’Història de Barcelona i el Museu d’Història de Catalunya, entre d’altres. 

I seguint la nostra iniciativa, aquest any, dos col·lectius del barri han acceptat el repte de participar, d’apropar la seva activitat al món romà. L’Escola de ball “Fàbrica de Somnis de Sonia Alonso” i el grup de teatre No sabem on anem, vinculat a la Fundació Cultural Hostafrancs. 

En el proper article del dia 5 de maig us explicarem amb detall quin serà el programa de les activitats de les Jornades Barcino·Colonia·Romae, quin serà el paper dels grups de recreació i reconstrucció històrica romana, de quina manera les dues entitats del barri ens embolcallaran dins la història romana, així com tots els altres components que configuraran aquest festival romà de Barcelona. 

Ricard Llop Altés 
Professor de Llatí i Cultura Clàssica de l’Escola Joan Pelegrí. 

Director de Barcino Oriens Grup de Recreació i Reconstrucció Històrica Romana de la Fundació Cultural Hostafrancs.
Director de Barcino·Colonia·Romae Les Jornades Romanes de Barcelona.

MEMÒRIA HISTÒRICA I PARTICIPACIÓ CIUTADANA (II)


BARCINO·COLONIA·ROMAE 
LES JORNADES ROMANES DE BARCELONA


MEMÒRIA HISTÒRICA I PARTICIPACIÓ CIUTADANA (II) 



En l’article anterior, reflexionàvem al voltant de la problemàtica que engoleix la nostra societat: la manca de referents històrics en els quals reflectir-nos per poder trobar una explicació coherent al perquè de la nostra realitat i al perquè s’ha anat conformant d’aquesta manera fins al moment present.

I, davant d’aquest panorama poc engrescador, sorgien les Jornades de Recreació, Reconstrucció i Divulgació Històrica Romana Barcino·Colonia·Romae.

Aquestes neixen, doncs, com una nova proposta d’immersió històrica, de recobrar la memòria històrica per ajudar-nos a comprendre’ns, però que només pot cristal·litzar gràcies a la participació ciutadana i popular.

Per això ens enorgulleix que les Jornades hagin sorgit de l’entesa entre tres entitats del barri, la Fundació Cultural Hostafrancs, el Grup de Recreació i Reconstrucció Històrica Barcino Oriens i l’Associació de Comerciants de la Creu Coberta, i que hagin estat acollides amb el màxim interès per totes les altres entitats i institucions properes a les quals han estat presentades i se’ls ha proposat de col·laborar, patrocinar i promoure: el Secretariat d’Entitats del Districte, el Districte Sants-Montjuïc de l’Ajuntament de Barcelona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya (Barcelona), el Museu d’Història de Barcelona i el Museu d’Història de Catalunya, entre d’altres.

I en aquest sentit, ja apuntàvem que enguany dos col·lectius del barri han assumit el repte d’apropar la seva activitat al món romà. L’ Escola de ball “Fàbrica de somnis de Sonia Alonso” ha buscat reconstruccions de música romana per crear una coreografia amb sons, passos i vestits que recreïn com seria possiblement un ball a l’antiga Barcino. També el grup de teatre “No sabem on anem” vinculat a la Fundació Cultural Hostafrancs ha assumit el repte de posar en escena l’Aulularia o la Comèdia de l’olla de Plaute, el més famós comediògraf romà.


Aquestes iniciatives són les que volem que a poc a poc vagin calant entre la ciutadania del nostre barri i suposin una nova manera de submergir-se en la nostra història. Les Jornades ens presentaran activitats, recreacions i reconstruccions històriques, tallers, conferències, cicles de cinema..., que ens aproparan al món romà. Però també volem que les nostres Jornades tinguin aquest component de participació i creació ciutadana, i es converteixin en una nova forma d’aprendre i de conèixer la història de la qual abans parlàvem.

La participació ha de ser, però, assessorada, ja que ha d’acostar-se de forma acadèmica, fiable i historicista a la realitat romana per copsar-la tal i com era. Així ho fan els grups de recreació i reconstrucció històrica. Per això, cada any us anirem proposant una sèrie d’activitats perquè tots aquells que vulgueu participar-hi com a membres actius i creatius pugueu fer-ho, però sempre sota la premissa ineludible de la difusió cultural, atès que no volem que tot plegat es converteixi en una vulgar festa de disfresses o un tronat mercat romà.
Seguint aquesta idea, us proposem aquest juny de 2011 de fer un “itinerari” per diversos comerços que ja existien a la Barcino del S. I dC i que continuen existint a l’actualitat. Així podreu comprovar in situ que l’activitat comercial no ha canviat gaire (sobretot en l’aspecte més proper a la quotidianitat de la ciutat): forns, sabateries, peixateries, tintoreries, bugaderies, carnisseries, polleries, bars, restaurants de menjar ràpid (fastfood), botigues de roba, de queviures, d’animals domèstics..., entre d’altres, ja eren presents en el dia a dia de fa 21 segles. Aquests establiments, que voluntàriament s’afegeixen a aquest esdeveniment de divulgació cultural i històrica, mostraran a la porta un rètol que explicarà com eren els comerços romans i així podreu comprovar si han canviat gaire.


En un altre ordre de coses, us proposem també assistir a un “mini cicle” de conferències pronunciades per reconeguts arqueòlegs i professors universitaris que ens acostaran de manera atractiva a aspectes del món romà curiosos i desconeguts per a molts de nosaltres. Aquest any hem pensat en tres temes: els Significats i Protocols als àpats en el món grecoromà, una interessant aproximació a com es desenvolupaven els famosos sopars de les classes altes romanes; el procés d’Emmagatzemar en el món romà: àmfores, dòlies..., un tema molt apropiat per a un barri immers en el comerç, que ens acostarà a com es tractaven i manipulaven les matèries que es posaven a l’abast del ciutadà; i, per concloure, El cinema “Peplum”, una agradable dissertació sobre l’existència d’aquest tipus de cinema, el cinema de romans, que des de fa tant de temps ha seduït als espectadors i, d’uns anys ençà, torna a estar a la gran pantalla o és present, amb gran ressò, a les sèries de televisió. El nom dels conferenciants us el farem saber quan tanquem el programa d’activitats.

De la mateixa manera, podreu assistir a la projecció de tres Peplums o “pel·lícules de romans”, però de producció actual i dels quals us direm el títol, també, quan publiquem el programa definitiu.

Podreu gaudir de la presència de l’Associació de Reconstrucció Històrica de Badalona, promoguda pel Museu d’aquesta ciutat, que ens presentarà els seus tallers d’officia (oficis i botiguers romans) i que ens transportarà en el temps cap a l’essència d’un macellum romanum, on viurem en directe com es feien els productes de primera necessitat per a la vida quotidiana, des del pa a la fabricació de cordes, fins a l’encunyat de moneta, indispensables per a l’intercanvi comercial.


Des de Tarraco, el Grup Reconstrucció Històrica Romana Thaleia ens mostrarà els Sacra Priuata o els actes rituals de la llar que marcaven la vida d’un ciutadà romà des del seu naixement fins a la seva mort i que eren la manera d’integrar-se a la societat: actes de celebració que van des del naixement a la mort passant per la imposició del nom, el pas a la vida adulta, el matrimoni... I tot acompanyat sempre de música, ja que els actes rituals sempre en portaven, per recalcar la seva magnificència.
El Museu d’Arqueologia de Catalunya posarà al nostre abast un taller de vidre bufat per comprovar com es feia aquest producte a l’antiguitat romana. Pensem que aquest ofici a dia d’avui esdevé pròpiament una obra d’art tant pel producte que elabora com per la tècnica de fabricació.

També el MAC posarà a peu de carrer els seus ludi puerorum o tallers de jocs romans per als més petits, perquè puguem veure quins eren i comprovem que és més divertit jugar allunyat d’una pantalla d’ordinador.

I a més a més de tot el que us comentem, podreu veure, quan vingueu a les Jornades, com es desenvolupava una venda d’esclaus, conèixer una petita representació de la Legio Romana i saber per què lluïen els vestits que portaven i les armes que utilitzaven. Veureu de ben a prop uns quants Gladiatores i d’aquesta manera us introduireu en l’Ars Dimicandi o la tècnica del combat. Assistireu, també, a la recreació d’un Conuiuium o sopar d’una família patrícia romana, amb tota la seva sumptuositat i protocol.

I per fer una pausa i arrodonir la vostra immersió històrica, només heu de gaudir d’un “bon dinar a la romana” al Thermopolium (restaurant) de la Fundació Cultural Hostafrancs. Un menú-degustació confeccionat amb els productes que s’utilitzaven a l’antiga Barcino i cuinat segons les receptes de reconeguts “cuiners” romans com Apici o Columel·la. I si ho voleu, tot regat amb un vinum elaborat segons les tècniques antigues, vi de reconstrucció històrica.

Pròximament publicarem el programa complet i podreu saber els dies i les hores concretes de cadascuna de les activitats.

I voldríem que la suma de tot el que us hem explicat i dels esforços de cadascun dels Grups de Recreació, Reconstrucció i Divulgació Històrica, dels organitzadors, dels assessors culturals, del personal de les Institucions, dels Museus i de totes les Entitats que han empès perquè sigui realitat aquest esdeveniment, us ajudi i convenci definitivament a participar-hi, aquest any, com a espectadors i, més endavant, com a creadors, però sempre a la recerca seriosa i acadèmica per aprendre i ensenyar gaudint-ne.

Ricard Llop Altés
Professor de Llatí i Cultura Clàssica de l’Escola Joan Pelegrí. 

Director de Barcino Oriens Grup de Recreació i Reconstrucció Històrica Romana de la Fundació Cultural Hostafrancs.
Director de Barcino·Colonia·Romae Les Jornades Romanes de Barcelona.



LA RECREACIÓ I RECONSTRUCCIÓ HISTÒRICA. UNA MICA D’HISTÒRIA, TIPUS, GRUPS I JORNADES (I)


BARCINO·COLONIA·ROMAE

LES JORNADES ROMANES DE BARCELONA

LA RECREACIÓ I RECONSTRUCCIÓ HISTÒRICA. 

UNA MICA D’HISTÒRIA, TIPUS, GRUPS I JORNADES (I)


Amb les pròximes ratlles, volem acostar-vos una mica a la Recreació i Reconstrucció Històrica, apropar-vos a la seva història, als tipus que hi ha i donar-vos a conèixer diferents grups que la fan possible. També volem posar al vostre abast altres jornades de recreació i reconstrucció històriques que es fan a Catalunya, Espanya o França... i a les quals nosaltres ens afegirem aquest any 2011.

Amb aquest article també tenim la intenció de deixar constància de l’origen del nostre interès per aquest mètode de conèixer la història, de poder-la fer nostra, d’assumir-la i gaudir-ne fins a convertir-la en una experiència emotiva que deixa una profunda empremta i ens motiva a compartir-la i donar-la a conèixer.

Som deutors, hereus i deixebles de totes les jornades a què hem pogut assistir així com de tots els grups que hem pogut admirar. De totes elles i ells, n’hem aprés molt, moltíssim. Els considerem la nostra font d’inspiració així com, podríem dir-ne, la nostra primària font bibliogràfica, videogràfica i digital que ens han empès a la recerca i investigació en molts àmbits desconeguts encara per a nosaltres.

Però cal fer un esment especial a Tarragona i la seva excepcional Tarraco Viva, al grup Projecte Fènix i tots els seus membres, especialment a Magí i Enric Seritjol; al grup Thaleia, al capdavant del qual hi ha la Mercè Tubilla; a la Magna Celebratio Baetulonensis de Badalona i al seu grup de Reconstrucció Històrica que lidera en Joan Mayné acompanyat de la Clara Forn; a en Jordi Mambrilla d’Armillum i a les Journées Romaines Arelate d’Arlés a la Provença francesa, així com al grup ACTA, dirigit per Brice Lopez. 

Tot plegat us ha d’animar a aquells que vingueu a gaudir de les Barcino·Colonia·Romae a conèixer aquestes altres jornades, a anar-hi i aprendre tot gaudint i divertint-vos.

Per traçar les ratlles que segueixen i entrar en el tema us presentem i transcrivim algunes de les paraules de la plana web catalana www.reconstrucciohistorica.cat que explica de forma molt planera i transparent què és la reconstrucció i recreació històrica. Podeu accedir-hi tots els que tingueu possibilitat d’internet per ampliar la informació i veure una bona galeria d’imatges. I els que no teniu aquesta possibilitat, aquí en teniu el contingut.

La reconstrucció i recreació històrica

Els reptes en la reconstrucció històrica són, per una banda, la fabricació i rèplica de materials amb la màxima fidelitat i rigor històric possible, basant-se en restes arqueològiques, iconogràfiques o en cites o descripcions literàries. I, per l'altra, en l'escenificació i representació d'escenes realistes de la vida civil, religiosa o militar. En aquesta línia, els grups de reconstrucció històrica intenten reproduir exactament les eines, els oficis, els vestits, les joies, les cerimònies religioses o les situacions i converses de la vida diària amb el màxim detall i fidelitat històrica, ja sigui amb finalitats educatives, divulgatives, experimentals o per al gaudi personal.

Tanmateix, lluny d'una visió purament festiva o comercial, la reconstrucció històrica intenta exposar al gran públic i també als professionals de la història o la docència l'estat de coneixement sobre aspectes concrets d'un període històric determinat. Així, doncs, quan es fa amb rigor, permet mostrar d'una forma seriosa aspectes de la història sense avorrir la gent i interessant també els especialistes.

La reconstrucció històrica representa, doncs, una manera de treure la història de les biblioteques, dels museus, de les col·leccions públiques i privades, dels fons documentals, de les excavacions i de les converses entre els erudits i acadèmics per tal de fer-la més accessible a tota la societat.

La reconstrucció històrica és un fenomen social en el qual participen de forma voluntària i entusiasta centenars d'actors o figurants, gairebé sempre amateurs, que esmercen i dediquen les seves hores de lleure i oci a recrear vestits, utensilis, joies, música, armes, etc., d'èpoques ja passades per tal d'escenificar i rememorar episodis històrics, batalles o situacions de la vida quotidiana que s'esdevenien en l'antiguitat. 

Els orígens

La reconstrucció històrica "moderna" té el seu origen a Anglaterra i als Estats Units d'Amèrica. L'any 1876 alguns supervivents del 7è de Cavalleria del general Custer varen tornar a l'escenari de la coneguda batalla de Little Big Horn (Montana) per a recrear-la i immortalitzar-la davant la presència de fotògrafs. Uns anys després, el 1895, un centenar de membres del Cos d'Enginyers de Gloucestershire varen escenificar la defensa aferrissada de les tropes britàniques a Rorkes Drift (Natal, Sud-Àfrica) davant els guerrers zulus. Just després d'aquestes primeres iniciatives va començar a recrear-se als Estats Units, amb relativa periodicitat, les batalles de la Guerra Civil Americana (1861-1865).

A partir d'aquestes experiències la reconstrucció històrica va passar poc després a Europa, on es coneix com a reenactment , especialment als països de cultura anglo-germànica (Gran Bretanya, Alemanya, Holanda). En aquests països els primers períodes de reconstrucció històrica varen ser els de les guerres napoleòniques, però ben aviat varen eixamplar-se en el temps, tot avançant i retrocedint, cap a la Primera i Segona Guerra Mundial i cap a l'Edat Mitjana i l'Època Antiga.

Els orígens de la reconstrucció històrica es troben explicats amb tot detall a

Ben aviat, el món de la reconstrucció va obrir-se a temàtiques civils i religioses. Es tracta de temàtiques que, si bé no tenen l'espectacularitat de les escenificacions militars, ofereixen enormes possibilitats didàctiques i divulgatives. Així mateix, l'aparició de temàtiques civils i de la vida familiar va permetre a les dones i nens incorporar-se al món de la reconstrucció històrica.

Finalment, a partir dels anys 80 el món de la reconstrucció històrica va quallar en els països de cultura llatina, entre ells Catalunya. Aquests darrers anys han aparegut al nostre país un grapat de grups que, amb pocs recursos però amb moltes ganes, empenta i il·lusió, estan fent una tasca molt i molt important per a donar a conèixer la història de Catalunya a aquelles persones que més la desconeixen: els propis catalans.

Continuarà en el pròxim article.

Ricard Llop Altés
Professor de Llatí i Cultura Clàssica de l’Escola Joan Pelegrí.
Director de Barcino Oriens Grup de Recreació i Reconstrucció Històrica Romana de la Fundació Cultural Hostafrancs.
Director de Barcino·Colonia·Romae Les Jornades Romanes de Barcelona.

LA RECREACIÓ I RECONSTRUCCIÓ HISTÒRICA. UNA MICA D’HISTÒRIA, TIPUS, GRUPS I JORNADES (II)


BARCINO·COLONIA·ROMAE

LES JORNADES ROMANES DE BARCELONA

LA RECREACIÓ I RECONSTRUCCIÓ HISTÒRICA. 
UNA MICA D’HISTÒRIA, TIPUS, GRUPS I JORNADES (II)

Reprenem el fil de l’ article anterior en què havíem començat a dibuixar els trets que defineixen la recreació i reconstrucció històrica. Continuem doncs amb els

Tipus de reconstrucció històricaEs poden diferenciar fins a 4 models o tipus de reconstrucció històrica existents avui en dia i que responen a objectius i finalitats diferents, sovint complementaris.


a) Reconstrucció històrica amb finalitats divulgatives.



En aquest model les escenificacions i representacions històriques estan pensades per al gran públic que s'acosta als certàmens, festivals i esdeveniments diversos amb curiositat i ganes d'aprendre una mica de la seva història. En aquest primer model, possiblement el més extens avui en dia entre els grups catalans, les escenificacions, els diàlegs o les explicacions, a banda de mantenir el rigor i qualitat acadèmica, han de preveure que un públic heterogeni observa l'espectacle, que el seu coneixement previ de la temàtica que es recrea pot ser molt escàs i que la capacitat de mantenir la seva atenció no és il·limitada.

b) Reconstrucció històrica com a suport educatiu.

Les possibilitats educatives de la reconstrucció històrica són un dels seu grans al·licients. Els alumnes sovint troben feixucs els museus d'història on sovint cal llegir uns llarguíssims textos en plafons o, al contrari, cal llegir gairebé amb lupa unes etiquetes minúscules al peu dels objectes exposats en vitrines. En una reconstrucció històrica l'alumne viu en primera persona la història i n'esdevé el coprotagonista. A més a més, nombrosos grups de reconstrucció històrica ofereixen tallers que permeten experimentar als alumnes amb els materials, estris, utensilis, etc, que se'ls ensenyen.

c) Reconstrucció històrica amb finalitats experimentals.

L'arqueologia experimental, tal i com se l'anomena avui dia, va arrencar amb força durant els anys 60 i 70 del segle XX. El seu objectiu era i segueix sent comprendre la tecnologia i la tècnica del passat, reproduint les eines i utensilis a partir de les restes i troballes arqueològiques, però també a partir de textos d'autors més o menys contemporanis. Reproduint una arada o fent una replica d'un trirrem grec els arqueòlegs poden arribar a comprendre millor com es llauraven els camps o com era la navegació en èpoques remotes.

L'arqueologia experimental permet la revisió, la verificació o, al contrari, el desestimant d'hipòtesis i teories que fins ara s'havien considerat vàlides o inqüestionables.


d) Reconstrucció històrica com a recurs turístic i de vacances.

La reconstrucció històrica és un fenomen clarament en expansió. I no només pel que fa a l'aparició de nous grups o l'abast de nous períodes històrics, sinó perquè constantment s'exploren nous ventalls i iniciatives relacionades amb aquest fenomen social.

Una de les noves possibilitats que ofereix la reconstrucció històrica està relacionada amb la seva capacitat d'atracció turística o de destí de vacances. Aquesta reconstrucció històrica com a recurs turístic és el quart model existent.

Certament, les fires i jornades de reconstrucció històrica atrauen gent que s'hi desplaça com a turistes de cap de setmana o d'una sola jornada, sovint amb l'únic objectiu d'assistir a una escenificació històrica. Tanmateix, es destaquen en aquest apartat diverses iniciatives turístiques que tenen com a eix central la reconstrucció històrica o bé que es revaloritzen gràcies a la reconstrucció històrica.

La importància i possibilitats de l'anomenat turisme arqueològic, especialment algunes experiències innovadores en la gestió de museus per al desenvolupament rural o les rutes arqueològiques, ja va ser el tema central del II Congrés Internacional sobre Turisme Arqueològic celebrat a Barcelona l'any 2006.

També la Xarxa de Turisme Arqueològic, un projecte impulsat des de Catalunya l'any 2004 i que agrupa professionals de l'àmbit de l'arqueologia i del sector turístic amb la coordinació de la Fundació Bosch i Gimpera, treballa per fomentar i promoure el turisme lligat a l'arqueologia i la història, en tots els seus àmbits (jaciments, museus, festes històriques, etc).

Tanmateix, les iniciatives existents a Catalunya en aquest camp estan encara a les beceroles, sobretot si es comparen amb algunes de les experiències més innovadores del conjunt d'Europa, com ara: Archaeolink Prehistory Park (Gran Bretanya)Deutsche Limes Strasse (Alemanya)Archeocampus (Itàlia)Puy du Fou (França)Archäologische Park Carnuntum (Austria)Archeon (Holanda), Archäologischer Park Xanten (Alemanya) o el Muséo Park Alésia (França), entre d’altres.

Grups de Reconstrucció Històrica

Catalunya és un país de moltes tradicions i s'hi celebren anualment centenars i centenars de fires, festes, mercats, aplecs, trobades, jornades i festivals de tota mena: de caire religiós: aplecs, pessebres vivents, processons, passions, etc; de caire festiu: castellers, gegants, cercaviles, balls de diables, bruixes, etc; de caire gastronòmic: aplec del cargol, fira de bolets, etc; festes i fires tradicionals: Enramades, la Patum, Correbous, la Crèma deth Haro, etc; d'oficis i artesania: festes del segar i batre, traginers, forjadors, etc


Gairebé 60 d'aquestes celebracions tenen base o connotació històrica directa: mercats medievals, festes de moros i cristians, festes de bandolers, fires modernistes, etc. Per altra banda, les processons religioses o les mostres d'oficis antics, entre d'altres, també tenen un fort component històric, amb la qual cosa el rerefons històric constitueix la base principal o secundària en més d'un centenar d'actes i esdeveniments.



En aquestes línies dedicades al món de la reconstrucció històrica, es fa especial èmfasi en el grups que fan reconstrucció històrica. Els grups constituïts ad hoc, amb la voluntat de divulgar la història o fer arqueologia experimental, mitjançant tallers, recreacions o escenificacions amenes i didàctiques, però sempre tenint present que el que es pretén és reviure la història i apropar-la a la societat amb el màxim rigor possible.


I, concretament, dels grups que desenvolupen les seves activitats al voltant del món romà podem assenyalar, entre d’altres Athenea Promakhos, Nemesis - Arqueologia i difusió cultural, SCCL; Legio VII Gemina; Legio I Germanica i Septimani Seniores; Thaleia; KuanUm!; Barcino Oriens; Domus Baevia Saguntina; Ibercalafell; ...


Festivals i Jornades

La majoria tenen un marcat caràcter ludico-festiu i comercial, sovint per sobre del rigor i fidelitat històrica o, simplement, no tenen una voluntat divulgativa de fets o episodis històrics concrets. Es poden definir aquestes mercats i festes, doncs, com a esdeveniments d'ambientació històrica, ja que recreen amb més o menys encert una atmosfera medieval o renaixentista, per exemple, però sense que hi hagi cap escenificació de base històrica o divulgació d'uns fets, d'uns costums, etc.

Tenint en compte aquesta consideració, en aquest apartat exposarem únicament els festivals en els quals hi ha una veritable reconstrucció històrica. Conseqüentment, s'exclouen les desenes i desenes de mercats d'ambientació d'època, medieval sobretot, que se celebren arreu de Catalunya. Únicament es fa una breu referència als que tenen més entitat i una certa base històrica.


Entre d’altres: els Caps de Setmana Ibèrics (a diverses poblacions d'arreu de Catalunya); Tarraco Viva, Jornades Internacionals de Divulgació Històrica Romana (Tarragona, Tarragonès); Mercat Romà de Iesso i Capvespres a la Romana (Guissona, La Segarra); Magna Celebratio Baetulonensis (Badalona, Barcelonès); Triumvirat Mediterrani (L'Escala, Alt Empordà); Ludi Rubricati (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat); Renovatio Arragonis (Sabadell, Vallès Occidental); Blanda Aeterna (Blanes, La Selva); Barcino Colonia Romae (Barcelona, Barcelonés); Ludi Saguntini (Sagunt, València). I creiem que s’ha de fer menció a les jornades romanes de Segòvia així com les Journées Romaines Arelate (Arlés, França).


Desitgem que les paraules que han conformat aquest i l’anterior article us hagin aclarit qualsevol dubte al voltant de l’esperit i els objectius de la Recreació i Reconstrucció Històrica.

Ricard Llop Altés
Professor de Llatí i Cultura Clàssica de l’Escola Joan Pelegrí.

Director de Barcino Oriens Grup de Recreació i Reconstrucció Històrica Romana de la Fundació Cultural Hostafrancs.

Director de Barcino·Colonia·Romae Les Jornades Romanes de Barcelona.

VESTITS, COMPLEMENTS, SABATES i PENTINATS A L’ANTIGA BARCINO. (II)


BARCINO·COLONIA·ROMAE 

LES JORNADES ROMANES DE BARCELONA 

VESTITS, COMPLEMENTS, SABATES i PENTINATS A L’ANTIGA BARCINO. (II) 

I aquest article esdevé la segona part del repte que vàrem proposar-vos. Recordeu que ens arriscàvem a suggerir-vos que us vestíssiu com feien els antics romans de Barcino, però sempre sota la premissa ineludible de la difusió cultural, atès que no volem que tot plegat es converteixi en una vulgar festa de disfresses, un tronat mercat romà o una convenció de ”ridículs frikies”.

Vam tancar l’article coneixent com s’havien de vestir els homes, tot seguint les indicacions de la Doctora Esperança Borrell, professora titular de la Facultat de Filologia Clàssica de la Universitat de Barcelona.

Ara continuarem parlant dels vestits de les dones, els complements, les sabates i els pentinats tot seguint els comentaris de la Dra. Borrel, però hi afegirem les idees que ens donen François Gilbert i Danielle Chastenet al seu llibre La femme romaine, París, 2007, Éditions Errance.

I recordeu que, tot plegat és una manera de participar i de crear en nom de la Història, en nom de la Cultura. I, en definitiva, gaudireu fent Història, gaudireu fent Cultura.

Vestit de les dones

• Stola: Equival a la toga dels homes, però és el vestit generalment de les dones casades o matrones.

Es tracta d’un vestit ampli, llarg fins als peus tot formant plecs, i amb mànigues que cobria totalment els braços o, com a mínim, fins als colzes. La seva forma, doncs, no es gaire diferent de la túnica, encara que més ampla i llarga. Al voltant del coll porta un brodat (patagium) i se cenyeix a la cintura amb un cinturó que sovint queda amagat.

L’estola duia una peça ornamental que s’anomenava instita que no se sap amb seguretat com era.

• Palla: Vestit més ampli, d’influència grega, era una peça de roba solemne. Es pot comparar a un gran xal que es posa a sobre de l’estola i quan surt la matrona al carrer serveix per cobrir-li el cap (símbol de dona casada).

Complements

Barrets: Solament els homes portaven barret i només de viatge (petasus ‘barret d’ala’); altrament cobrien el cap amb caputxes (cuculus).

Ventalls i ombrel·la (flabellum / umbella): D’origen oriental, van arribar a Roma a través de Grècia. Eren de grandària important i sovint eren el esclaus (flabrarius / flabrarii) els encarregat de venta les mestresses. Tenien forma de fulla amb un mànec per a agafar-lo, però aquesta no era l’única forma que podien tenir. També eren variats pel que fa als materials (papir, pell, roba, metall, etc.) i colors (verds, blau cel, amb decoració de fulles de palma, etc.).

Agulles (uitta / mitra) i cintes (acus crinalis / comatoria): Emprades fonamentalment per a subjectar els pentinats femenins. Les fibulae eren el fermalls que servien per a les robes.

El calçat


Quatre tipus de calçat bàsics: espardenyes (soleae > sola [de sabata]), sandàlies (sandalia), socs (socci) i sabates (calcei).

Entre el calçat i el peu ni els homes ni les dones duien cap protecció; en cas de necessitat (malaltia, fred, etc.) s’embenaven els peus i/o les cames.



Els cabells

Els nombrosos retrats conservats que els romans van fer a totes les èpoques permeten, juntament amb les fonts textuals, tenir un coneixement força exacte sobre els costums, les modes i les maneres de tenir cura dels cabells de tot el cos tant en homes com en dones.

Barba i cabells masculins

Als romans antics els agradava dur cabells i barba llargs i descurats.

Els primers barbers van arribar, a mitjans del s. IV aC, a Roma procedents de l’illa de Sicília. La paraula llatina que designa l’ofici de barber –tonsor– és reveladora d’un canvi de costum, atès que deriva del verb tondēre ‘tondre’, ‘rapar’ (aplicat als animals ‘esquilar’), ‘tallar’.

El tallat de la barba podia ser de tres maneres:

• strictim ‘arran <fins a la rel>’,

• ad cutem ‘a pell’,

• ad pectinem ‘a pinta’.

Tenia tres fases:

• Tallat (llat. tonsus ‘tallat del cabell’ / in-tonsus ‘intons’ > ‘imberbe’).

• Rapat amb ganivet (llat. culter / cultellus) o navalla (llat. nauacula).

• Eliminació dels pèls rebels amb pinces (llat. uolsellae)

Com ara, barbers i barberies feien també la manicura.

La consideració social dels barbers i del seu instrumental era terrible ja que podrien desgraciar la fesomia de qualsevol amb els seus estris tallants.

Segons la tradició, el primer a afaitar-se la barba fou Escipió Emilià, però a les monedes és Claudi Marcel (268-208 aC).

El costum d’afaitar-se es va generalitzar entre els homes romans adults, perquè els joves sí que duien barba fins aproximadament els 22 anys en què s’oferia a una divinitat (a Apol·lo, a Júpiter o a Venus); no obstant, Ciceró titlla de subversius els jovenets barbats.

Va ser moda deixar-se barba des de Trajà fins a Constantí.

Si la moda era anar afaitat, en senyal de dol es duia barba, més o menys curta; si la moda era dur barba, a l’inrevés.

Amb independència de la moda, els filòsofs són representats sempre amb barba per a simbolitzar, segons sembla, que estaven sempre en les seves cabòries i no es preocupaven de foteses. També les estàtues dels déus, amb excepció d’Apol·lo, fins al punt que hi havia barbes postisses d’or, a manera d’exvot, la llargada de les quals depenia de la ‘pietat’ de qui l’oferia.

Els cabells femenins

Les dones tenyien els seus cabells de tots colors. De fet, trobaven un cert encant en l’exotisme a l’hora d’escollir el color: ros daurat, vermell i fins i tot blau.


Els cabells eren sempre llargs, però, per a sortir al carrer i en els actes públics, anaven sempre recollits deixant la nuca descoberta.

Però creiem que és millor llegir la descripció del pentinat femení que fa Ovidi al seu Ars Amandi i que ens acosta a la realitat del dia a dia de les dones romanes i dels seus pentinats:

L'elegància ens captiva: que els vostres cabells no estiguin embullats; les mans que els pentinen els donen o els treuen bellesa. No hi ha un sol tipus de pentinat: que cadascuna esculli el que l'afavoreixi, i que consulti abans davant el mirall. A una cara allargada li escau una simple clenxa als cabells. [...] Les cares rodones requereixen fer-se un petit monyo a dalt de tot del cap perquè es vegin les orelles. Que els cabells d'una altra caiguin sobre ambdues espatlles [...]. Que una altra se'ls lligui al darrere [...]. A aquesta li escau que els cabells li caiguin lliurement bufats. Aquella, en canvi, ha de portar els cabells ben cenyits. A aquesta li agrada guarnir-se amb una closca de tortuga de Cilene; aquella porta rissos semblants a les onades. Però ni tu podràs comptar mai els aglans de la frondosa alzina, [...], ni jo abastar tan gran número de pentinats. Cada nou dia afegeix un nou pentinat. També a moltes els escau una cabellera deixada: sovint creuries que porta el pentinat d'ahir quan s'acaba de pentinar. L'art s'assembla a l'atzar [...] Quant afavoreix la natura el vostre encant! Tenim molts mitjans per reparar els vostres defectes! Nosaltres ens anem quedant al descobert i ens cauen els cabells arrencats [...]. La dona, en canvi, tenyeix els seus cabells blancs amb herbes de Germània i amb aquest artifici aconsegueix un color millor que el natural. La dona es passeja amb la seva cabellera espessíssima comprada i amb diners fa seva la cabellera d'una altra. l no li fa vergonya comprar-la: veiem que es venen obertament davant els ulls d'Hèrcules i del cor de donzelles.


Amb cadascuna de les paraules i les indicacions que hem anat recollint en els nostres estudis i que hem experimentat en les nostres recreacions històriques, esperem haver-vos explicat de manera planera com podeu vestir-vos a la manera de les romanes i els romans de l’antiga Barcino. Que així pugueu gaudir de l’experiència estètica, de l’empatia històrica, de sentir-vos com els vostres avantpassats en la vostra ciutat.


Ricard Llop Altés
Professor de Llatí i Cultura Clàssica de l’Escola Joan Pelegrí. 
Director de Barcino Oriens Grup de Recreació i Reconstrucció Històrica Romana de la Fundació Cultural Hostafrancs.
Director de Barcino·Colonia·Romae Les Jornades Romanes de Barcelona.